—Perquè tenia el cap ple d'històries. En principi, les escrivia per explicar-me-les a mi mateix, tot posant-les en net. De moment, no comptava amb l'opinió dels altres. Jo tot sol era empresari i públic. Però mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l'encertava, em vaig sentir molt afalagat. En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. I que em diverteixo molt quan ho faig. Per això, una de les meves preocupacions és aconseguir d'interessar el lector, perquè no em perdonaria mai de causar-li avorriment amb el pretext dels meus esbarjos. ¿Períodes en la meva obra? En tot cas, no són producte d'un propòsit deliberat i, si existeixen, ho atribuiria als compassos que marca la vida. ¿Que si tinc consciència d'escriptor? Si la consciència es pot confondre amb les ganes, us responc rotundament que sí.
—Barreja de ficció i realitat en una sorpresa constant d'absurd, d'atzar, d'imprevist. ¿Hi estaríeu d'acord, amb aquesta definició de la vostra obra? ¿O la vostra creació és quelcom més racional, dins el marc irracional on ens movem?
—Si la barreja hi és, en la meva obra, és que la porto a dins. Tan arrelada, que ni tan sols me n'he adonat fins que me l'ha feta veure. Encara que pugui semblar una cabriola verbal, us puc assegurar que en tots els meus contes hi ha una càrrega autobiogràfica, tot el que explico m'ha passat a mi d'una manera o altra, a vegades mirant cap endins, a vegades mirant cap enfora. Si ho explicava a dretes, potser no em creurien.
(Lluís Busquets i Grabulosa. "Pere Calders, contista, burleta i divertit", El Correo Catalán, 20 de maig 1978. Recollida dins Plomes catalanes contemporànies. Barcelona: El Mall, 1980, p. 83-94)
No hay comentarios:
Publicar un comentario