Els primers anys del s. XXI, la literatura catalana s'ha vist projectada per un doble reconeixement internacional. L'any 2004 fou la cultura convidada a la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic), la més important de l'Amèrica Llatina i, el 2007, a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món. En tots dos casos, ha estat la culminació conjunta del treball iniciat per l'Institut Ramon Llull i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Aquesta doble possibilitat de projecció coincidí amb la sortida d'uns anys d'estancament i de força moviment editorial. L'any 2003, el nombre de llibres publicats en català havia crescut fins a 10 337, xifra que representava el 15,8% del conjunt publicat a l'Estats espanyol. El creixement del sector comportà, però, canvis i ajustaments diversos en els segells editorials que afectaren, sobretot, a la propietat i als responsables editorials de segells com Destino i Columna que entraren dins de l'òrbita de Planeta. Un cas similar al d'Edicions de la Magrana, que passà a ser propietat de RBA, així com la progressiva intervenció de “la Caixa” en la titularitat d'Edicions 62. Canvis que serviren per a ajustar el món editorial català als reptes de l'inici del s. XXI i que coincidiren amb algunes efemèrides significatives com els setanta cinc anys d'Edicions Proa (1928-2003) i els quaranta d'Edicions 62 (1962-2002). Durant el mateix període nasqueren nous projectes editorials com Ara llibres (2002) i Mina (2005), mentre diversos segells de tradició castellana encetaren col·leccions en català, com Tusquets i Plaza & Janés.
